Mínim esforç
cpablo | 13 novembre 2010Quan des de l’escola arriben males notícies tots reclamem la solució miraculosa: “la cultura de l’esforç”. I ens esforcem a repartir culpes, tot cultivant l’autèntica cultura de moda: esquivar responsabilitats.
1.El que passa més gana s’esforça més. No ho fa per cultura de l’esforç, ho fa per cultura de supervivència. Per això diuen que surten futbolistes millors de països on hi ha misèria, i per això quan ja van tips se n’atipen, d’esforçar-se.
2.És perillós caure en el parany de la nostàlgia que ens paralitza. “Abans sí que educàvem en l’austeritat”. Els que van ser pares sense tenir ni un cèntim no tenien alternativa. Ara hem d’aprendre a dir que no quan el sí és possible, a dir “et menges això o res” sabent que la nevera és plena.
3. És igualment perillós caure en el plany frustrador. Educar ara és més difícil, però no impossible. Abans era més fàcil dir que no, però a canvi d’aquesta facilitat passaven misèria. Si poguéssim triar quan néixer, no triaríem fer-ho ara? I com que, a més a més, no ho podem triar, deixem-nos de romanços, arremanguem-nos i intentem-ho fer bé avui, que casualment és quan ens toca.
4. Cada minut que els pares dediquem a donar la culpa als mestres, a la societat, a la tele o al sistema, fins i tot quan tenim raó, és un minut que podríem dedicar a fer la nostra feina millor, que no és que n’anem sobrats, de temps. Tants anys de reclamar drets ens fan oblidar el deure essencial de qui els va parir, el deure de marcar-los límits i prioritats, preparar-los per assumir la frustració de no tenir-ho tot i fer-los entendre de forma didàctica, o pràctica, la diferència entre pencar i ser un penques.
5. L’esforç de dir a un jove de 16 anys que per Setmana Santa, Nadal o l’estiu haurà de treballar només el fan les famílies que necessiten els diners, o sigui que en realitat no és que s’hi esforcin, ho fan per força. Des de la sort de no necessitar-ho, tant d’esforç suposa fer-ho per tenir-los ocupats, perquè valorin el que costa guanyar diners, perquè celebrin la sort de poder estudiar i de passada respectin la gent que fa aquesta feina de cambrer o dependent tot l’any, en lloc de tractar-los amb menyspreu?
Postdata. Per cultivar l’esforç cal que aquest tingui recompensa. Els que es van esforçar per fer president Zapatero perquè ens aprovaria l’Estatut que volguéssim, veuen que s’acaba la legislatura i ara ens diuen que si ens esforcem perquè torni a guanyar Zapatero, al final potser el tindrem. Per tenir la meitat de l’Estatut que volíem ens haurem d’esforçar el doble. Això sí que és cultivar la cultura de l’esforç, la resta són punyetes.
El que passa més gana s’esforça més. No ho fa per cultura de l’esforç, ho fa per cultura de supervivència
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 72. Dimecres, 28 de novembre del 2007
Hola!
Penso que no cal . arribar a “l’austeritat” per poder treballar amb esforç. En el moment que vivim, que malgrat la crisi, encara és de força bonança i poques privacions de les necessitats més elementals, cal saber trobar aquell equilibri i aquells límits que ens facin valorar en la justa mesura allò que tenim.
Cal treballar la cultura de l’esforç, però també el de la tenacitat. No tot s’aconsegueix esforçant-nos. Jo, per exemple, per molt que m’esforci no seré mai un model de passarel·la!!! Per saber més sobre l’esforç i la tenacitat, ho podeu preguntar a la classe dels grans, que daixò en saben molt, l’any passat hi van reflexionar molt i s’hi van ESFORÇAR!!!
Fins ara
xavi
(No escrito en otros por verguenza a ser el pesado del bloc, pero bueno. De nuevo al ataquelllllllllll)
Hola,Carles Capdevila pone lo de los alimentos como un ejemplo, aprovechando el ejemplo, podemos comentar que las cosas no son tan difíciles, enseñas a tus hijos a comer bien por salud, a comer de todo y lo que se pone en la mesa, entre otras cosas por respeto a nenes que no tienen para comer, o que van a vertederos a ver que encuentran.
La sociedad quiere que lo veamos todo difícil, cuando realmente a nosotros nos ha tocado tiempos y situaciones muy buenas, con lo cual debiéramos de aprovechar y disfrutar mas, pero se tiende a sacar peros y contras, a ver los problemillas como grandes problemas.
Cuando en zonas del planeta, si que tienen verdaderos problemas, por ejemplo: se matan por cualquier cosa, religiónes, banderas, intereses economicos, etc. Incluso con algunos actos de consumismo, nos hacemos participes involuntarios de dichos problemas como el coltan.
Esas situaciones no te tocan por inteligencia, te tocan por donde naces, como muchas otras.
No comparto lo de la política con Capdevila. La política solo funciona a nivel de ayuntamiento, a partir de hay son puros intereses económicos de multinacionales unidas en corporaciones, con mas capital electrónico que muchos países y los bancos esos que prestan dinero a los gobiernos, pero con intereses.
Por eso considero que la vida no se puede basar en unos papeles llamados dineros, ni en la política, esa que fue inventada para entretener y distraer.
Viendo y leyendo historia, con Capdevila comparto que la sociedad necesita de grandes crisis para desarrollar el potencial, que el momento mas creativo de una sociedad surge cuando se pasa mal, podriamos aprender y cambiar esto para el futuro.
Mas que educar para que no decaiga el esfuerzo, habría que educar para crear, para hacer de cualquier momento, por aburrido que parezca al principio, hacer algo creativo, que sepamos por que lo realizamos, ver en que lo podemos mejorar, etc. Hay vuelve aparecer la actitud esa que nos hace ver y vivir los momentos de maneras diferentes en situaciones parecidas. Con lo cual a lo mejor realizar las cosas ya no seria un esfuerzo, si no algo creativo.
Aprovechando la libertad del bloc expongo una curiosidad ya que a la gente le gustan las curiosidades: si nuestros ojos son los que reciben la información de lo que vemos, vamos si los ojos son las antenas que reciben y la retina la pantalla donde se desarrolla las imagenes. Donde se generan las imagenes producidas por un sonido, por una canción, recuerdos,etc. En que parte del cerebro, si nuestro cerebro se comunica con impulsos eléctricos de neurona a neurona, donde se genera? Tambien en la retina?
P.D: Creo que una persona filosofa es aquella que a aprendido los conocimientos de otros. No que a memorizado los conocimientos de otros. Que convierte su inteligencia en sabiduría.